Modificat 10.12.2011
L'APARELL RESPIRATORI
Mireu els segŸents
v’deos:
|
01 |
01)
OK-Aparato_RespiratorioOK.mp4 1:05 min (videobio2011) 01) OK-Aparato_RespiratorioOK.mp4 Explicaci— general de
l'aparell respiratori (en castellˆ) |
|||||
|
|
|
|||||
|
02 |
02)
OK-How_Do_the_Lungs_Work_OK.mp4 0:51 min (videobio2011) 02) OK-How_Do_the_Lungs_Work_OK.mp4 (Angls) Ap.
Respiratori. Bons grˆfics de l'intercanvi de gasos als alvols |
|||||
|
|
|
|||||
|
03 |
03)
OK-respiracion OK.mp4 1:32
min
(videobio2011) 03) OK-respiracion OK (english).mp4 (Angls) Ap.
Respiratori. Bons grˆfics de l'intercanvi de gasos als alvols |
|||||
|
|
|
|||||
|
04 |
04)
OK-viaje.gl.rojo.mp4 2:19 min (videobio2011) 04) OK-viaje.gl.rojo (english).mp4 (Angls) Seguim un
gl˜bul vermell en el seu cicle complet |
|||||
|
|
|
|||||
|
05 |
Anti-smoking
Ad: Smoking Causes Emphysema, Lung Cancer 0:43
min (nucleusanimation) 05) OK-Smoker_s_Lung.mp4 Efectes del fum del
tabac. Emfisema. Ennegriment i cˆncer |
|||||
|
|
|
|||||
|
|
Erase
una vez la vida. La respiraci—n 30:01 min (videofaro) http://www.dailymotion.com/video/xmntaw_03-08-la-res-p_webcam 03-(08)-la respiración.mp4 |
|||||
|
|
|
L'APARELL RESPIRATORI
7.- "No nomŽs de pa viu
l'home" a mŽs dels nutrients s˜lids i l’quids hi ha nutrients gasosos.
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/contenidos7.htm
7 de 13
Perqu
les nostres clálules puguin obtenir l'energia dels nutrients, els han de
sotmetre a un seguit de reaccions qu’miques, en moltes de les quals Žs
necessˆria la participaci— de l'oxigen (O2).
Com
a resultat d'aquestes reaccions es produeix di˜xid de carboni (CO2),
un gas quasi t˜xic que passa a la sang i que s'ha d'eliminar.
L'oxigen arriba a totes i cadascuna de les clálules transportat per la sang.
La sang
agafa l'oxigen en un ˜rgan altament especialitzat: el pulm—.
Les nostres clálules necessiten constantment oxigen, que nosaltres prenem de
l'aire. Per˜ posar en contacte l'aire atmosfric amb la sang no Žs tasca fˆcil.
Grˆcies a l'estructura del pulm— aquests problemes estan solucionats.
Has de saber tambŽ que:
A mŽs el pulm— tambŽ s'usa
com a ˜rgan d'excreci— (Žs a dir, un
˜rgan en el qual es llancen a l'exterior els productes de rebuig) doncs en ell
s'excreta el CO2 que sobra en les clálules i que la sang porta fins
als pulmons per ser expulsat.
Nota: excretar vol dir : Treure fora del cos (substˆncies com l'orina, la
suor, etc, que ja no tenen cap profit per a l'organisme).
|
|
|
|
|
En la imatge de l'esquerra es
veu la complexa estructura de les vies respirat˜ries (Taronja)
entremesclant-se amb els vasos sanguinis. (vermell) |
HAS DE
SABER que l'aire no Žs nomŽs oxigen:
|
Composici— de l'aire |
|
|
8.- L'APARELL RESPIRATORI ƒS
L'ENCARREGAT DE SUBMINISTRAR I ELIMINAR GASOS.
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/contenidos8.htm
info: http://www.wikiteka.com/apuntes/aparells-circulatori-respiratori-i-excretor/
L'aparell respiratori Žs el
sistema que s'encarrega de l'acte de la respiraci—,
Es utilitzat per agafar
oxigen O2 de l'aire i expulsar el di˜xid de carboni CO2
(El di˜xid de carboni CO2 provŽ de la combusti— dels nutrients,
el que coneixem com "cremar
els aliments")
L'aparell respiratori estˆ composat per les vies respiratories i
els pulmons.
- Les vies
respiratories s—n: les fosses nasals, la faringe, la laringe, la trˆquea,
els bronquis i els bronqu’ols.
- Els pulmons
s—n dos ˜rgans de forma c˜nica allotjats a la cavitat torˆcica.
Als pulmons trobem el bronquis
i el conjunt de bronqu’ols.
Els bronqu’ols es van subdivint en conductes alveolars, que acaben en els alvols i capilálars, envoltats per teixit conjuntiu.
Els pulmons estan recoberts per una membrana
doble, la pleura.
|
|
|
|
|
|
|
|
Activitat 9: Un sistema de conductes porta l'aire des de l'atmosfera
fins a la sang. http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/actividad9.htm Observant el dibuix de l'aparell respiratori, emplena els segŸents
requadres indicant ordenadament el cam’ que segueix una molcula d'oxigen des
de l'exterior fins a arribar als alvols. |
|
|
|
|
Activitat 16: L'aparell respiratori. http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/activ_video1.htm EncŽn els altaveus del teu ordinador.Visiona atentament el v’deo
sobre l'aparell respiratori. Posteriorment haurˆs de realitzar diverses
activitats senzilles. Quan acabis una has de fer clic en "Siguiente" |
||
9.- MITJAN‚ANT ELS
MOVIMENTS RESPIRATORIS EN AIRE ENTRA I SURT DELS PULMONS.
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/contenidos9.htm
|
La ventilaci— pulmonar Žs el procŽs per mitjˆ del qual l'aire atmosfric entra fins a l'interior dels pulmons i desprŽs surt dels pulmons a l'atmosfera. |
En aquest procŽs els pulmons juguen un paper
passiu, doncs Žs la pressi— atmosfrica la que mou l'aire, de la manera
segŸent:
Els moviments d'entrada i de sortida d'aire que es produeixen en la ventilaci—
pulmonar s—n provocats per les variacions de volum que experimenten els
pulmons, a causa, principalment, de l'acci— de dos tipus de mœsculs: el
diafragma i els mœsculs intercostals.
El diafragma. ƒs un mœscul que es troba per sota dels pulmons, i separa el t˜rax de l'abdomen. El moviment ascendent i descendent del diafragma fa que vari• la capacitat de la caixa torˆcica, on estan situats els pulmons, i que es duguin a terme els moviments respiratoris.
Els mœsculs intercostals. S—n els que uneixen unes costelles amb les altres. Quan aquests mœsculs es contreuen i es relaxen, mouen les costelles i fan que vari• el volum dels pulmons.
Aix’, engrandint i reduint la caixa torˆcica mitjanant els moviments respiratoris aconseguim efectuar la ventilaci— pulmonar.
Aquests moviments s—n dos:
- Inspiraci—, augment del volum de
la caixa torˆcica, entrada d'aire.
- Expiraci—, reducci— del volum de
la caixa torˆcica, sortida d'aire.
|
|
|
|
|
|
Activitat 10: Moviments
respiratoris. http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/actividad10.htm Observant les dues figures contesta a les segŸents preguntes: -Quins mœsculs intervenen en els moviments respiratoris? -El diafragma presenta dues formes ... -Relaciona les dues forms del diafragma amb els moviments
respiratoris: (Inspiraci—) i (Espiraci—) |
10.- EN ELS ALVéOLS PULMONARS S'INTERCANVIEN ELS GASOS ENTRE L'AIRE I LA SANG.
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/contenidos10.htm
L'aire, carregat d'oxigen, entra en el sistema respiratori a travŽs de les fosses nasals, on s'escalfa, s'analitza, s'humiteja i es neteja de les part’cules que contŽ, ja que queden retingudes pels pls que revesteixen el vest’bul nasal i pel moc secretat per les vies respirat˜ries.
L'aire continua per la faringe i la laringe cap a la trˆquea. De la trˆquea passa als bronquis, i d'aquests, als bronqu’ols, per acabar als alvols, Les parets dels alvols pulmonars s—n molt primes i estan envoltades per una xarxa de capilálars sanguinis.
|
En
els alvols es realitza l'intercanvi de gasos (entra O2 i surt CO2)
|
L'intercanvi es fa entre l'aire que hi ha a l'interior dels alvols i la sang que circula pels capilálars sanguinis.
Els alvols s—n microsc˜pics. No es poden veure a simple vista. Cada pulm— tŽ uns 150 milions d'alvols aproximadament. Els alvols permeten que la superf’cie de contacte entre la sang i lÕaire sigui molt gran . Si aconseguissim estendre toda la superf’cie dels alvols faria uns 140 m2 mŽs o menys com una pista de tennis
L'intercanvi de gasos ocorre mitjanant un procŽs f’sic anomenat difusi—, que consisteix que les molcules es desplacen des d'on hi ha mŽs concentraci— on hi ha menys.
|
|
L'oxigen Žs transportat en la sang per una molcula molt coneguda, l'hemoglobina, d'intens color vermell. En ella hi ha ferro i Žs a ell al que s'uneix l'oxigen. L'hemoglobina estˆ dins dels gl˜buls vermells o hematies. (Veure la imatge del costat) |
La sang, carregada d'oxigen, reparteix aquest
gas a totes les clálules de l'organisme i recull el di˜xid de carboni produ•t per portar-lo fins
als pulmons.
El di˜xid de carboni es transporta dissolt en el plasma sanguini (la part
l’quida de la sang).
|
|
Activitat 11 : L'intercanvi de
gasos. http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/actividad11.htm Mou amb el ratol’ les molcules d'O2 i les de CO2
tal com elles ho fan en els alvols pulmonars. |
11.- LES CéLáLULES NECESSITEN OXIGEN PER OXIDAR ELS ALIMENTS I AIXê OBTENIR ENERGIA: RESPIRACIî CELáLULAR.
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/contenidos11.htm
La vida suposa un constant consum d'energia. Energia que les clálules nomŽs
saben utilitzar en forma d'energia qu’mica
L'energia qu’mica Žs una energia d'enlla (l'energia que existeix en els enllaos entre els ˆtoms que formen les molcules).
Perqu els aliments (sobretot els aliments energtics com els glœcids o els
greixos) alliberin aquesta energia, la clálula oxida els seus nutrients
completament en un procŽs anomenat RESPIRACIî
CELáLULAR, que ocorre als mit˜condris i que necessita oxigen. Aquest Žs la
destinaci— de l'oxigen que prenem pels pulmons.
|
La respiraci— celálular Žs un procŽs que es dona dins de la cl.lula (als mitocondris). La cl.lula utilitza l'oxigen per oxidar els nutrients i aix’ obtenir energia. Com a subproductes es produeix di˜xid de carboni CO2 i aigua H2O |
Nota:
"Oxidar els aliments - oxidar els nutrients " tambŽ es diu "fer la
combusti— dels aliments" o mŽs popularment "cremar els aliments".
Quins nutrients poden ser oxidats?... per exemple la glucosa, els l’pids i tambŽ d'altres molcules com els aminoˆcids de les prote•nes
Com a conseqŸncia d'aix˜, el carboni C
dels aliments queda completament oxidat, i se transforma en CO2, producte de rebuig que
ha de ser expulsat de l'organisme. D'aquesta tasca s'encarreguen, com ja sabem,
els pulmons.
C6H12O6
+ 6 O2 -> 6 CO2 + 6 H2O
Glucosa + oxigen dona di˜xid de carboni + aigua
TambŽ es produeix aigua com a producte de rebuig, una part s'elimina en la
espiraci— i una altra part s'aprofita ja que l'aigua Žs molt œtil per a moltes
altres funcions de l'organisme.
|
|
Activitat 12 : Respiraci—
celálular. http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/actividad12.htm Escriu els noms de les molcules que intervenen en aquesta reacci—,
la mŽs important d'entre totes les que ocorren en les clálules per a
l'obtenci— d'energia. C6H12O6
+ 6 O2
-> 6 CO2 +
6 H2O |
|
|
Activitat 13: Cˆlcul de volums. http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/actividad13.htm Sabent que en una inspiraci— entren en els pulmons 0,5 l d'aire, que
en una espiraci— surten 25 cm3 de CO2 i que es realitzen 12 inspiracions i
espiracions per minut. Calcula: 1r) Volum de l'aire inspirat en un minut. Litres d'aire per minut |
12.- ALGUNS COSTUMS
PERJUDIQUEN LA FUNCIî DE L'APARELL RESPIRATORI.
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/contenidos12.htm
|
Les malalties mŽs habituals que afecten a l'aparell respiratori s—n
les segŸents: Refredat.
Habitualment Žs una malaltia infecciosa lleu del sistema respiratori superior
(nas i coll). Acostuma a estar produida per un virus. Els seus s’mptomes, amb
mŽs detall, s—n secreci— nasal (mocs), goteig o congesti— nasal, tos, tambŽ
pot venir una mica de febre, mal de cap i una sensaci— de malestar general L' emfisema
es la destrucci— progressiva dels alvols.ƒs una malaltia cr˜nica. El consum de
cigarrets Žs la causa mŽs comuna de l'emfisema La faringitis, la amigdalitis i la
laringitis s—n malalties
infeccioses, que provoquen dolor en les diferents zones que afecten. Es poden
produir per substˆncies irritants com el tabac. Les bronquitis s—n les inflamacions de
les mucoses que recobreixen els bronquis. La bronquitis aguda Žs generalment
causada per virus o bacteris i pot durar diversos dies o setmanes. Una altra de
les principals causes de les bronquitis cr˜niques Žs la inhalaci— de fum de
tabac. La pneum˜nia Žs la inflamaci— del teixit
pulmonar per una infecci— que pot provenir del mateix organisme o per
inhalaci— de microorganismes d'altres persones. Els s’mptomes t’pics
associats amb la pneum˜nia inclouen tos, dolor torˆcic, febre alta i
dificultats per respirar. La tuberculosi Žs causada pel bacil de Koch,
Mycobacterium tuberculosis; el contagi es produeix a travŽs de la saliva
d'una persona infectada. Asma bronquial Žs la disminuci— del diˆmetre
dels bronquis, per la qual cosa costa d'inspirar i d'expirar. Produeix tos i
sensaci— d'opressi— al pit. ƒs
degut a una infecci— o a una reacci— alálrgica. La rinitis que Žs la inflamaci— de la
mucosa nasal, provoca la sensaci— de as tapat i l'augment de secreci— mucosa.
La mŽs comuna Žs la que causa el refredat, tot i que pot ser tambŽ d'origen
alálrgic. La sinusitis Žs la inflamaci— de les mucoses
que cobreixen alguns ossos del crani, que comuniquen amb les fosses nasals.
La causa mŽs freqŸent Žs una infecci— bacteriana. La pleuritis Žs la inflamaci— de la
pleura per infecci— . L'adenoiditis Žs una inflamaci— de les
vegetacions adenoides, generalment produ•da per una infecci— de les
adenoides. S—n mŽs probables
durant la infˆncia i vŽnen causats per altres infeccions tambŽ v’riques, http://html.rincondelvago.com/aparell-respiratori_1.html |
|
|
Com afecta el tabac al nostre organisme. |
|
|
1. El quitrˆ paralitza les cŽl.lules ciliades. Els grmens no s'eliminen, juntament amb els mocs, i hi queden atrapats. Causen infeccions com la bronquitis. |
|
|
2. La nicotina fa malbŽ les parEts de les artries i origina arteriosclerosi. Produeix addicci— i pertant representa una despesa econ˜mica considerable. |
|
|
3. El quitrˆ produeix emfisema. Destrueix els alvols i redueix la superf’cie d'intercanvi gas—s. |
|
|
4. El quitrˆ
origina cˆncer (de boca, gola, laringe i
pulmons), que es manifesta a partir dels 20 anys i causa milers de morts prematurs cada any. |
|
|
5. Mes del 15% de l'hemoglobina en uni— amb el mon˜xid de carboni (CO) de la combusti— del tabac es transforma en carboxihemoglobina, incapa de transportar oxigen. Disminueix la capacitat esportiva. |
|
|
6. Les embarassades que fumen subministren menys oxigen al fetus. Els nounats tenen menys pes, mŽs risc de mort en els moments propers al part i una probabilitat mes alta de contreure pneum˜nia o bronquitis el primer any de vida. |
|
|
En el fœm del tabac s 'hi han aillat prop de 20 substˆncies que provoquen cˆncer en els animals d'experimentaci— |
L'œs del tabac
Al llarg de la hist˜ria, la humanitat
l'adquirit usos socials, alimentaris, culturals, etc. que s'han consolidat com a
formes normals de comportament.
Amb el pas dels anys s'ha avanat en el
coneixement de la naturalesa viva i del nostre propi organisme i grˆcies a aix˜
nostra vida Žs ara molt mŽs llarga i mŽs c˜moda. Per˜ aquest major coneixement
ha mostrat que alguns costums socialment acceptats s—n molt perjudicials per a
la salut.
El cas mŽs notable Žs el de l'œs del tabac.
Avui sabem que Žs el responsable de molt’ssimes morts (Per exemple: 56.000
espanyols van morir en 1998 per causa del tabac). El seu œs ha deixat de ser
socialment "ben vist" i solament fumen ja les persones que han
desenvolupat una dependncia greu del mateix adquirida quan no se sabia el
perjudicial que era, o persones poc madures, infantils, que es deixen manipular
per la publicitat.
Un altre cas important Žs el dels gasos
producte de la combusti— d'hidrocarburs (gasolines, gasoils) en autom˜bils,
cases i fˆbriques. La seva dispersi— en l'atmosfera fa que siguin inhalats i,
dissolts en la sang, arribin a les clálules on poden causar seriosos danys.
Alguns components dels gasos inhalats, del
tabac o de la indœstria, s—n extremadament nocius, com Žs el cas de la
substˆncies *cancer’genas, les quals, quan aconsegueixen la dosi adequada,
provoquen la transformaci— d'una clálula normal en clálula cancerosa amb la
consegŸent aparici— d'un tumor.
Altres substˆncies produeixen alteracions en
la paret de l'aparell respiratori, inflamant els conductes i impedint el
correcte intercanvi de gasos. O alteren la funci— dels alvols, deixant inœtils
a molts d'ells.
En altres casos es dificulta el transport
d'oxigen. Aix’ ocorre, per exemple amb el mon˜xid de carboni (CO), que s'uneix
a l'hemoglobina i impedeix que l'oxigen s'una a ella. Si la seva concentraci—
fos molt alta la mort seria instantˆnia.
A part d'aquestes malalties d'origen ambiental i
pr˜pies de la societat industrial, existeixen altres degudes a la pr˜pia
naturalesa. Un exemple serien les malalties infeccioses: pneum˜nia, bronquitis,
laringitis, tuberculosi, sinusitis, rinitis, constipat, tos ferina, etc. O unes
altres com el cˆncer del pulm— o les vies respirat˜ries, l'emfisema o l'asma.
Veure tambŽ
activitats en: Programacio-de-ciencies-completa
IES Joan Puig i Ferreter.doc
Activitats
Activitat 9: Un sistema de conductes porta l'aire des de l'atmosfera fins a la sang.
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/actividad9.htm
Observant el dibuix de l'aparell respiratori, emplena els segŸents requadres indicant ordenadament el cam’ que segueix una molcula d'oxigen des de l'exterior fins a arribar als alvols.
Activitat 10: Moviments respiratoris.
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/actividad10.htm
Observant les dues figures contesta a les segŸents preguntes:
-Quins mœsculs intervenen en els moviments respiratoris?
-El diafragma presenta dues formes ...
-Relaciona les dues forms del diafragma amb els moviments respiratoris:
(Inspiraci—) i (Espiraci—)
Activitat 11 : L'intercanvi de gasos.
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/actividad11.htm
Mou amb el ratol’ les molcules d'O2 i les de CO2 tal com elles ho fan en els alvols pulmonars.
Activitat 12 : Respiraci— celálular.
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/actividad12.htm
Escriu els noms de les molcules que intervenen en aquesta reacci—, la mŽs important d'entre totes les que ocorren en les clálules per a l'obtenci— d'energia.
C6H12O6
+ 6 O2 -> 6 CO2 + 6 H2O
Activitat 13: Cˆlcul de volums.
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/actividad13.htm
Sabent que en una inspiraci— entren en els pulmons 0,5 l d'aire, que en una espiraci— surten 25 cm3 de CO2 i que es realitzen 12 inspiracions i espiracions per minut. Calcula:
1r) Volum de l'aire inspirat en un minut.
Litres d'aire per minut
2n) Volum de l'aire inspirat en mitja hora. litres d'aire cada mitja hora
3r) Volum de l'aire inspirat en 24 hores. litres d'aire al dia
4t) Volum del CO2 expulsat en 1 minut. cm3de CO2 per minut
>
ACTIVITATS COMPLEMENTËRIES
Activitat 15: Coneix el teu aparell respiratori.
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/actividad_b.htm
Relaciona cada frase amb cada part de l'aparell respiratori.
Activitat 16: L'aparell respiratori.
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/activ_video1.htm
EncŽn els altaveus del teu ordinador.Visiona atentament el v’deo sobre l'aparell respiratori. Posteriorment haurˆs de realitzar diverses activitats senzilles.
Quan acabis una has de fer clic en "Siguiente"